Els líquens com a bioindicadors ja són emprats des del segle XIX, quan es va conèixer la seva sensibilitat front els contaminants atmosfèrics. A Londres es va començar a estudiar la seva distribució a la ciutat el segle XX, Es va convidar els instituts d’ensenyament que es van implicar fortament; i, en tombar el segle, s’havia elaborat la cartografia liquènica de tota Anglaterra. Els alumnes sortien buscant líquens pels arbres. Altres ciutats, París, Amsterdam… també tenen mapes de la distribució liquènica; a Barcelona, no existeix. Per això es vol de dur a terme aquest projecte.Els líquens són éssers vius formats per un fong i una alga, tradicionalment s’han descrit així. Després la realitat és més complexa, atès que l’alga pot ser procariota (cianobacteris) o eucariota (clorofícies), els fongs poden ser mixomicets, basidiomicets… però tenen en comú que la seva estructura senzilla no filtra els contaminants; per això són indicadors de qualitat ambiental. No donen informació específica dels contaminants, però són altament fiables front a tots ells; per tant, després caldrà veure químicament quin és l’element contaminant. D’una altra banda, la seva presència o absència es pot detectar més enllà de la col·locació de les estacions de mesura.
A Barcelona hi ha estudis de líquens en algunes zones, però no s’ha fet un mapatge que permeti una visió global. Es proposa d’estudiar normativament (segons les indicacions europees d’estudi) la seva presència (i, en conseqüència) la seva absència especialment a parcs, o hi ha els arbres recomanats per a l’estudi. Es faran fitxes d’observació per a identificar les espècies més comunes. Fet amb ciència ciutadana permet observacions massives, que d’altra banda no podrien fer-se.
Antonio Gómez-Bolea, professor de botànica a l’IRBio-UB, a la trobada d’actors de ciència ciutadana (10/05/2010).
