Què significa fer ciència ciutadana?
A partir d’alguns exemples extrets de la literatura científica va plantejar la necessitat d’incrementar significativament la resolució de les observacions per a tenir un coneixement més exhaustiu de la biodiversitat del territori, que serveix tant per al coneixement com per a la gestió (en paraules senzilles «ens calen observacions de tot arreu i en tot moment»). Això és inassolible amb mètodes d’observació convencionals on les dades les obtenen exclusivament especialistes en el tema. Però, qui hi és en tot moment per tot arreu? La ciutadania. Per tant, apoderar la ciutadania amb eines que validen les seves observacions té un gran valor tant en l’àmbit de la recerca com en la gestió.
Com són els projectes de ciència ciutadana?
Bàsicament es poden plantejar dues grans estratègies a l’hora de dissenyar-les: Una aproximació TOP-DOWN, quan és un estudi guiat per científics (crowdsourcing); o bé BOTTOM-UP, quan és més participatiu des de la base (participatory science). Es constata que actualment hi ha un major tendència a desenvolupar models bottom-up, ja que permeten una participació efectiva quan la comunitat és molt gran (en models top-down es corre el risc de saturació quan la quantitat d’observacions és tan gran que supera la capacitat de gestió de les dades per part dels científics involucrats).
Les tendències actuals van més cap a una aproximació participativa. El treball posa de manifest un problema que ja es coneix des de fa temps: el risc de «morir d’èxit» en plataformes dirigides per grups de recerca (top-down).
Com són les plataformes i els projectes de ciència ciutadana?
A través de les plataformes que recullen observacions participatives, en general, es pot demanar ajuda en la classificació per part de la comunitat. La validació col·laborativa permet alleugerir la càrrega de validació dels experts (evitant el risc de saturació), i es generen diversos nivells d’expertesa dins la mateixa comunitat: la gent pot aportar inicialment observacions que no ha estat capaç d’identificar i anar aprenent progressivament gràcies a les validacions reportades per la comunitat.
Cal plantejar les plataformes que recullen dades de ciència ciutadana a llarg termini, per a evitar que acabin obsoletes.
La sensibilització com a objectiu o efecte colateral
És molt més fàcil poder fer campanyes de sensibilització molt més efectives en plataformes participativa: si s’aconseguís engrescar, per exemple, desenes d’escoles en un projecte (com el dels líquens) cada professor implicat pot explicar amb molt és detall (i dedicant diverses sessions) als seus alumnes els conceptes de qualitat ambiental i quin paper tenen els líquens com a bioindicadors. Cosa impossible d’assolir pensant en unes poques sessions fetes exclusivament per experts.
A títol d’exemple de com d’efectiu pot ser aquest procediment, es van presentar els resultats d’un estudi realitzat sobre la plataforma iSpot, on s’analitzava l’evolució de l’estatus de les observacions en les què es demanava ajuda a la comunitat: es va veure que el 88% dels casos es validaven en menys de 24 h; en una setmana, el 93%. I la fiabilitat dels diagnòstics finals era del 92%.
Ens recomana l’article de Pocock et al (2017) a PLOS one: «The diversity and evolution of ecological and environmental citizen science».
Jaume Piera, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, col·laborador del CREAF i promotor de la plataforma Natusfera, a la trobada d’actors de ciència ciutadana (10/05/2010)
